Baladre

És un arbust alt, que sol assolir entre 3 i 4 m d'altura, de tija llenyosa amb escorça llisa de color entre marró i gris. Presenta moltes branques, des de la mateixa base del tronc , gruixudes, rectes i flexibles que treuen un làtex tòxic en trencar-se.

Les fulles són simples, oposades o, més habitualment, verticil·lades de 3 en 3. Fan entre 5 i 21 cm de llarg i entre 1 i 4 ;cm d'ample; són llargament linear lanceolades, glabres (sense pèls) i amb el pecíol curt (de 5 a 10 mm). El limbe és de color verd intens, presenta una textura coriàcia (semblant al cuir), és enter, presenta un nervi central molt marcat i de color blanquinós o groguenc, amb nervacions secundàries pinnades, molt nombroses i denses. Les flors , es presenten en corimbe terminal.Són suaument fragants i de color rosa intens o, amb menys freqüència, blanc. El calze és glandulós i es troba dividit en tres sèpals. La corol·la és infundibuliforme, tot presentant cinc lòbuls estrellats amb un apèndix de 3-4 dents curtes; s'obren de juny a setembre(estiu). La pol·linització és entomòfila (per mitjà dels insectes).

Flor Baladre

Baladre

Acàcia

Robina pseudoacacia

Les acàcies són arbres o arbusts, generalment de fulles compostes pinnades però que en alguns casos tenen els pecíols que fan la funció de les fulles. Les flors són menudes i amb cinc pètals, normalment de color groc però poden ser d'altres com el porpra. El fruit és una llegum.

De vegades són plantes espinoses que ocasionalment poden acollir ensimbiosi a formiguers.

Les acàcies tenen usos forestals (fusta, goma aràbiga), ornamentals, culinaris o medicinals. pot mesurar de 5 a 8 metres d'altura i presenta una capçada variable, de esparsa i esfèrica a densa i aixafada, a vegades amb branques llargues. La seva arrel és fasciculada amb tija de consistència llenyosa. Les tiges joves són de glabres fins a densament pubescents. Les fulles són compostes.

Acàcia

L'olivera (Olea europea L.)

 L'olivera (Olea europea ) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d'oliu i oliver, i la varietat silvestre rep el nom d'olivera borda.
El seu hàbitat són les regions càlides i seques de clima temperat. Les varietats silvestres habiten en terrenys pedregosos, garrigues i formacions del litoral, mentre que les varietats de cultiu es planten en grans extensions i també en podem trobar exemplars en parcs i jardins.
És un arbre perenne amb la capacitat de viure i produir durant centenars d'anys. Té port mitjà: fa entre 2 i 10 metres d'alçada. Segueix una estructura vegetativa de corm, formada per: arrel, tija (tronc) i fulles. L'arrel, en el cas d'arbres nascuts de llavor, és axonomorfa i té caràcter pivotant, és a dir, que hi ha una arrel principal que sense ramificar-se penetra a la terra.Quan l'arbre prové de l'arrelament d'estaquetes, en canvi, es formen un conjunt d'arrels secundàries. En tots dos casos, però, van creixent, de manera contínua, petites arrels que són les que més fàcilment absorbeixen els nutrients.

fulla de l'Olibera

Olibera

Xiprer

El Xiprer o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens),La forma columnar característica de les plantacions fetes per humans és en realitat una mutació. Poden arribar a fer 35 m d'alt i tenir 100 anys d'edat. Les fulles són imbricades. La floració és monoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbre l'emissió de pol·len és al febrer-març. Els fruits en forma de gàlbuls més o menys arrodonits fan uns 40 mm.

Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinats tipus de pins o per a les alzines. Ocupen zones que en llocs més freds i igualment secs ocuparia la Savina.

Xiprer

Fruit

Lledoner

-És un arbre caducifoli amb una capçada densa, arrodonida i molt ramificada, el seu tronc és dret i amb l'escorça llisa i de color gris, pot arribar a fer 25 m d'altura. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l'anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades, presentant una certa asimetria, amb el marge finament dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd-groguenc i apareixen entre abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible, el lledó, petit de la mida d'un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor.

Fulla del Lledoner

Ginkgo

-El ginkgo és un arbre caducifoli amb el tronc erecte i ramificat. La seva escorça es  de color marró clar a fosc i té fissures reticulars i rugoses, que en els arbres vells ens recorda el suro. El reconeixem a primer cop d'ull per les seves fulles, que prenen un color groc daurant a la tardor. Aquests arbres tenen un troc central, de forma piramidal els femenins, i amb una capçada ampla els masculins. Poden tenir de 30 a 40 metres d'alçària (alguns espècimens a la Xina superen els 50m) i una circumferència de fins a 4 metres.  Alguns ginkgos vells produeixen arrels aèries, conegudes com txitxi. El creixement dels txitxis es molt lent, i pot durar centenars d'anys. La seva funció, si es que en tenen, és desconeguda avui dia. Les tiges creixen quasi en angles rectes i són relativament llises amb un color que pot anar del marró al gris.

Fulla del Ginkgo.

Morera

-Les moreres, especialment, l'espècie es conreen per les seves fulles, únic aliment dels cucs de seda, els capolls de la qual s'utilitzen per a fabricar seda. 

De ràpid creixement quan són joves, però més lents a mesura que arriben a la maduresa, no solen sobrepassar els 15 m. Posseïx petites flors que creixen formant espigues atapeïdes i allargades. Després de la floració (maig o juny) sorgeixen els fruits composts, formats per petites drupes estretament agrupades, entre 2-3 cm de llarg, cridades mores i de color blanc a vermellós. Les moreres (Morus) són un gènere d'arbres caducifolis de la família de les moràcies amb fulles dentades, flors en espigues i fruits comestibles anomenats móres.

-Fruit de la morera.

                                          -Tronc de la morera.

Com totes les moràcies aquests arbres contenen en la seva saba una substància anomenada làtex.

Roure Martinenc

El roure martinenc (Quercus pubescens)  mitjà que pot arribar als 25 metres.  A Catalunya es troba als boscos de muntanya mitjana. Tal com indica el seu nom llatí, els branquillons i les fulles són peluts. Esta catalogada com espècie vulnerable.

El seu tronc es tort si l'arbre creix aïllat, però dret al bosc, l'escorça es marronosa i fisurada, presenta una capçada amplia i clara. Té les fulles densament peludes, de joves per totes dues cares, però després mantenen els pèls només al revers. De dimensions mitjanes i gruixudes, les fulles tenen els marges profundament lobats. Les flors masculines es disposen en aments pènduls i les femenines estan envoltades d'un involucre d'on tan sols sobresurten els estils. El gla en forma d'ovoide allargat, i molt empinat peduncle curt i pelut, és cobert per una cúpula amb escames.

                                                            Aglans de Roure Martinenc

                                                        fulla Roure Martinenc

                                                       Fulla de Roure Martinenc

                             

Auró negre

-L'auró negre (Acer monspessulanum), també conegut amb els noms d'auró i oró, és un arbre caducifoli de la família de les aceràcies que no acostuma a superar els 12 m d'alçada. La seva capçada té forma de cúpula ampla, i és densa. Té el tronc molt ramificat i l'escorça de color gris marronós. Durant les primeres dècades es manté llisa, però en envellir es fissura i queda dividida en petites plaques.

Les seves fulles són simples i una mica coriàcies, estan en disposició oposada i tenen un limbe palmat que mesura de 2 a 6 cm d'ample i aproximadament el mateix de llarg. Consta de tres lòbuls ovals disposats en angle recte i normalment presenta el marge enter. L'anvers és de color verd fosc i el revers és de color verd blavenc i presenta pèls a l'axil·la dels nervis. El pecíol és llarg, té una longitud mitjana d'uns 4 cm i, a vegades, és vermellós. En arribar la tardor, el fullatge adquireix colors intensos que van del groc al granat.

Les seves flors són petites, tenen cinc pètals d'un color verd grogós, Són pol·linitzades per insectes. L'auró negre és un arbre polígam, perquè produeix flors unisexuals i hermafrodites distribuïdes de forma variable. Alguns individus tenen totes les flors del mateix sexe. 

Els seus fruits mesuren uns 3 cm de llarg,  són disàmares formades per dues nous alades (sàmares) que contenen una llavor cadascuna. Les ales apunten cap avall i formen un angle agut. Els fruits tendres, però ja formats del tot, són de color vermell i, en madurar a la tardor, es tornen marrons. Les ales afavoreixen la dispersió pel vent de les llavors.

Fruit de l'Auró negre

Fulles de l'Auró negre

Auró negre

L'Àlber

-"Populus albe" és el seu nom científic. És un arbre alt i corpulent, de forma arrodonida i de creixement molt ràpid que pot arribar a fer uns 30 m d'alçada i 10 m de diàmetre (és un dels arbres més alts de la flora autòctona de la Península Ibèrica). En ocasions pot presentar-se una mica tort. Té una forma ampla i columnar, amb un tronc gruixut i sistema radical fort. Està desproveït de turions i la capçada és oberta i desparramada, és a dir, ampla i irregular, amb branquetes i brots tomentosos.

Les seves fulles poden fer de 4 a 5 centímetres de llarg, el pesíol fa de 4 a 6 centímetres de llarg.  Les flors són molt simplificades,queden tan reduïdes d'abillament que gairebé no tenen calze ni corol·la. Com que el periant està molt reduït de manera que les peces sexuals apareixen a les axil·les de les bràctees.

Les flors estan protegides per unes gemmes oloroses i resiníferes de color groguenc o marró. Tenen una petita escameta en cada flor, tant en les masculines com en les femenines.

Flors masculines: són grans i vermelloses. Presenten nombrosos estams, de 8 a 18 estams amb les anteres vermelles, lliures o soldats i pol·len binucleat, inoberturat i anemògam, ja que la pol·linització la realitza el vent.

Flors femenines: Són de color groc-verdós, molt més llargues en la fructificació. Llanoses, es troben sobre peus separats. Només té un sol pistil. Ovari súper, bicarpelar, unilocular bivalve i prolongat en un estil amb 4 estigmes reflexos i groguencs, que conté al seu interior nombrosos primordis seminals anàtropes.

Flor masculina

Fulla

Flor masculina

Començem a fer un herbari

Hem sortit de la classe i el nostre professor ens a ensenyat arbres que tenim per tot el pati. Però nosaltres ens em fixat en dos: El Ginkgo i l'Olivera.
Hem fet fotos sobre aquests dos arbres i també hem agafat una fulla, i també li hem fet fotos.
Desprès a classe em observat quina mida i forma tenien.
Quan hem acabat de fer això tots hem pujat al laboratori a començar a fer el herbari agafant una fulla de diari i cobrint-la al seu voltant i desprès aixafant-la amb uns diccionaris.

Com es fa un herbari

Que es un herbari:

És, una col·lecció d'espècies de plantes, o parts de plantes i  premsades. També és coneix com a herbari l'espai on es troba aquesta col·lecció.

Com és fa un herbari:

Primer s'han d'agafar les fulles del terra ( mai dels arbres).

1. Les fulles s'han de rentar per treure'ls-hi la terra.

2. Col·locar cada planta o fulla entre dos fulls de paper de diari.

3. És important que aneu canviant els papers perquè am l'aigua és poden florir.

4. L'objectiu és que la fulla s'assequi per poder arxivar-les.

                                                                                                                               

      Herba premsada                                                                                                        Herbari                                                                                                                                                                                

La caixa de fusta d'en Robinson.

En Robinson era un alumne de l'institut, que estava fent un treball sobre la fauna i la flora de Manresa. Va enterrar una caixa de fusta amb els documents de l'investigació que estava fent sobre les plantes i animals de Manresa i de l'institut i no la va poder acabar. La caixa es va trobar enterrada al pati quan estaven fent obres a l'institut. A dins de la caixa hi havia un pen drive, uns sobres amb mapes de Manresa, amb mapes del pati, apunts de la investigació i llibres d'animals i plantes.

El que hem fet fins ara.

Dia 1: Varem parlar del que fariem aquests dies al crèdit de l'institut, varem triar el nom del grup amb el que treballeriem, em van sortir molts i al final varem triar "Institut-Laboratori Robinson de la natura urbana".

Dia 2: El dia seguen, varem tenir que triar el nostre logotip, un per a cadascú dels alumnes i al final varem triar el logotip que botessim com a classe conjunta, va sortir un arbre agafat per una mà d'un company del grup. 

Dia 3:Varem acabar d'escollir el logotip, varem començar a fer el gmail i també varem començar a escriure el quadern de camp.

Qui som ?

Som l'Arnau i l'Aina de l'Institut Lluís de Peguera de Manresa. L'esport preferit de l'Aina és el basquet i l'esport preferit de l'Arnau és jugar a futbol, als dos ens agrada estudiar. A l'Aina al seu temps lliure mira la televisió, i l'Arnau al seu temps lliure juga a la x-box amb un amic seu. De les ciències naturals a l'Aina li agrada el medi dels animals, i a l'Arnau li agrada el medi dels arbres i les plantes, als dos ens agrada a anar a buscar bolets i afer caminades i excursions pel bosc i per la muntanya.