Morera

-Les moreres, especialment, l'espècie es conreen per les seves fulles, únic aliment dels cucs de seda, els capolls de la qual s'utilitzen per a fabricar seda. 

De ràpid creixement quan són joves, però més lents a mesura que arriben a la maduresa, no solen sobrepassar els 15 m. Posseïx petites flors que creixen formant espigues atapeïdes i allargades. Després de la floració (maig o juny) sorgeixen els fruits composts, formats per petites drupes estretament agrupades, entre 2-3 cm de llarg, cridades mores i de color blanc a vermellós. Les moreres (Morus) són un gènere d'arbres caducifolis de la família de les moràcies amb fulles dentades, flors en espigues i fruits comestibles anomenats móres.

-Fruit de la morera.

                                          -Tronc de la morera.

Com totes les moràcies aquests arbres contenen en la seva saba una substància anomenada làtex.

Roure Martinenc

El roure martinenc (Quercus pubescens)  mitjà que pot arribar als 25 metres.  A Catalunya es troba als boscos de muntanya mitjana. Tal com indica el seu nom llatí, els branquillons i les fulles són peluts. Esta catalogada com espècie vulnerable.

El seu tronc es tort si l'arbre creix aïllat, però dret al bosc, l'escorça es marronosa i fisurada, presenta una capçada amplia i clara. Té les fulles densament peludes, de joves per totes dues cares, però després mantenen els pèls només al revers. De dimensions mitjanes i gruixudes, les fulles tenen els marges profundament lobats. Les flors masculines es disposen en aments pènduls i les femenines estan envoltades d'un involucre d'on tan sols sobresurten els estils. El gla en forma d'ovoide allargat, i molt empinat peduncle curt i pelut, és cobert per una cúpula amb escames.

                                                            Aglans de Roure Martinenc

                                                        fulla Roure Martinenc

                                                       Fulla de Roure Martinenc

                             

Auró negre

-L'auró negre (Acer monspessulanum), també conegut amb els noms d'auró i oró, és un arbre caducifoli de la família de les aceràcies que no acostuma a superar els 12 m d'alçada. La seva capçada té forma de cúpula ampla, i és densa. Té el tronc molt ramificat i l'escorça de color gris marronós. Durant les primeres dècades es manté llisa, però en envellir es fissura i queda dividida en petites plaques.

Les seves fulles són simples i una mica coriàcies, estan en disposició oposada i tenen un limbe palmat que mesura de 2 a 6 cm d'ample i aproximadament el mateix de llarg. Consta de tres lòbuls ovals disposats en angle recte i normalment presenta el marge enter. L'anvers és de color verd fosc i el revers és de color verd blavenc i presenta pèls a l'axil·la dels nervis. El pecíol és llarg, té una longitud mitjana d'uns 4 cm i, a vegades, és vermellós. En arribar la tardor, el fullatge adquireix colors intensos que van del groc al granat.

Les seves flors són petites, tenen cinc pètals d'un color verd grogós, Són pol·linitzades per insectes. L'auró negre és un arbre polígam, perquè produeix flors unisexuals i hermafrodites distribuïdes de forma variable. Alguns individus tenen totes les flors del mateix sexe. 

Els seus fruits mesuren uns 3 cm de llarg,  són disàmares formades per dues nous alades (sàmares) que contenen una llavor cadascuna. Les ales apunten cap avall i formen un angle agut. Els fruits tendres, però ja formats del tot, són de color vermell i, en madurar a la tardor, es tornen marrons. Les ales afavoreixen la dispersió pel vent de les llavors.

Fruit de l'Auró negre

Fulles de l'Auró negre

Auró negre

L'Àlber

-"Populus albe" és el seu nom científic. És un arbre alt i corpulent, de forma arrodonida i de creixement molt ràpid que pot arribar a fer uns 30 m d'alçada i 10 m de diàmetre (és un dels arbres més alts de la flora autòctona de la Península Ibèrica). En ocasions pot presentar-se una mica tort. Té una forma ampla i columnar, amb un tronc gruixut i sistema radical fort. Està desproveït de turions i la capçada és oberta i desparramada, és a dir, ampla i irregular, amb branquetes i brots tomentosos.

Les seves fulles poden fer de 4 a 5 centímetres de llarg, el pesíol fa de 4 a 6 centímetres de llarg.  Les flors són molt simplificades,queden tan reduïdes d'abillament que gairebé no tenen calze ni corol·la. Com que el periant està molt reduït de manera que les peces sexuals apareixen a les axil·les de les bràctees.

Les flors estan protegides per unes gemmes oloroses i resiníferes de color groguenc o marró. Tenen una petita escameta en cada flor, tant en les masculines com en les femenines.

Flors masculines: són grans i vermelloses. Presenten nombrosos estams, de 8 a 18 estams amb les anteres vermelles, lliures o soldats i pol·len binucleat, inoberturat i anemògam, ja que la pol·linització la realitza el vent.

Flors femenines: Són de color groc-verdós, molt més llargues en la fructificació. Llanoses, es troben sobre peus separats. Només té un sol pistil. Ovari súper, bicarpelar, unilocular bivalve i prolongat en un estil amb 4 estigmes reflexos i groguencs, que conté al seu interior nombrosos primordis seminals anàtropes.

Flor masculina

Fulla

Flor masculina

Començem a fer un herbari

Hem sortit de la classe i el nostre professor ens a ensenyat arbres que tenim per tot el pati. Però nosaltres ens em fixat en dos: El Ginkgo i l'Olivera.
Hem fet fotos sobre aquests dos arbres i també hem agafat una fulla, i també li hem fet fotos.
Desprès a classe em observat quina mida i forma tenien.
Quan hem acabat de fer això tots hem pujat al laboratori a començar a fer el herbari agafant una fulla de diari i cobrint-la al seu voltant i desprès aixafant-la amb uns diccionaris.

Com es fa un herbari

Que es un herbari:

És, una col·lecció d'espècies de plantes, o parts de plantes i  premsades. També és coneix com a herbari l'espai on es troba aquesta col·lecció.

Com és fa un herbari:

Primer s'han d'agafar les fulles del terra ( mai dels arbres).

1. Les fulles s'han de rentar per treure'ls-hi la terra.

2. Col·locar cada planta o fulla entre dos fulls de paper de diari.

3. És important que aneu canviant els papers perquè am l'aigua és poden florir.

4. L'objectiu és que la fulla s'assequi per poder arxivar-les.

                                                                                                                               

      Herba premsada                                                                                                        Herbari