Baladre

És un arbust alt, que sol assolir entre 3 i 4 m d'altura, de tija llenyosa amb escorça llisa de color entre marró i gris. Presenta moltes branques, des de la mateixa base del tronc , gruixudes, rectes i flexibles que treuen un làtex tòxic en trencar-se.

Les fulles són simples, oposades o, més habitualment, verticil·lades de 3 en 3. Fan entre 5 i 21 cm de llarg i entre 1 i 4 ;cm d'ample; són llargament linear lanceolades, glabres (sense pèls) i amb el pecíol curt (de 5 a 10 mm). El limbe és de color verd intens, presenta una textura coriàcia (semblant al cuir), és enter, presenta un nervi central molt marcat i de color blanquinós o groguenc, amb nervacions secundàries pinnades, molt nombroses i denses. Les flors , es presenten en corimbe terminal.Són suaument fragants i de color rosa intens o, amb menys freqüència, blanc. El calze és glandulós i es troba dividit en tres sèpals. La corol·la és infundibuliforme, tot presentant cinc lòbuls estrellats amb un apèndix de 3-4 dents curtes; s'obren de juny a setembre(estiu). La pol·linització és entomòfila (per mitjà dels insectes).

Flor Baladre

Baladre

Acàcia

Robina pseudoacacia

Les acàcies són arbres o arbusts, generalment de fulles compostes pinnades però que en alguns casos tenen els pecíols que fan la funció de les fulles. Les flors són menudes i amb cinc pètals, normalment de color groc però poden ser d'altres com el porpra. El fruit és una llegum.

De vegades són plantes espinoses que ocasionalment poden acollir ensimbiosi a formiguers.

Les acàcies tenen usos forestals (fusta, goma aràbiga), ornamentals, culinaris o medicinals. pot mesurar de 5 a 8 metres d'altura i presenta una capçada variable, de esparsa i esfèrica a densa i aixafada, a vegades amb branques llargues. La seva arrel és fasciculada amb tija de consistència llenyosa. Les tiges joves són de glabres fins a densament pubescents. Les fulles són compostes.

Acàcia

L'olivera (Olea europea L.)

 L'olivera (Olea europea ) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d'oliu i oliver, i la varietat silvestre rep el nom d'olivera borda.
El seu hàbitat són les regions càlides i seques de clima temperat. Les varietats silvestres habiten en terrenys pedregosos, garrigues i formacions del litoral, mentre que les varietats de cultiu es planten en grans extensions i també en podem trobar exemplars en parcs i jardins.
És un arbre perenne amb la capacitat de viure i produir durant centenars d'anys. Té port mitjà: fa entre 2 i 10 metres d'alçada. Segueix una estructura vegetativa de corm, formada per: arrel, tija (tronc) i fulles. L'arrel, en el cas d'arbres nascuts de llavor, és axonomorfa i té caràcter pivotant, és a dir, que hi ha una arrel principal que sense ramificar-se penetra a la terra.Quan l'arbre prové de l'arrelament d'estaquetes, en canvi, es formen un conjunt d'arrels secundàries. En tots dos casos, però, van creixent, de manera contínua, petites arrels que són les que més fàcilment absorbeixen els nutrients.

fulla de l'Olibera

Olibera

Xiprer

El Xiprer o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens),La forma columnar característica de les plantacions fetes per humans és en realitat una mutació. Poden arribar a fer 35 m d'alt i tenir 100 anys d'edat. Les fulles són imbricades. La floració és monoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbre l'emissió de pol·len és al febrer-març. Els fruits en forma de gàlbuls més o menys arrodonits fan uns 40 mm.

Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinats tipus de pins o per a les alzines. Ocupen zones que en llocs més freds i igualment secs ocuparia la Savina.

Xiprer

Fruit

Lledoner

-És un arbre caducifoli amb una capçada densa, arrodonida i molt ramificada, el seu tronc és dret i amb l'escorça llisa i de color gris, pot arribar a fer 25 m d'altura. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l'anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades, presentant una certa asimetria, amb el marge finament dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd-groguenc i apareixen entre abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible, el lledó, petit de la mida d'un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor.

Fulla del Lledoner

Ginkgo

-El ginkgo és un arbre caducifoli amb el tronc erecte i ramificat. La seva escorça es  de color marró clar a fosc i té fissures reticulars i rugoses, que en els arbres vells ens recorda el suro. El reconeixem a primer cop d'ull per les seves fulles, que prenen un color groc daurant a la tardor. Aquests arbres tenen un troc central, de forma piramidal els femenins, i amb una capçada ampla els masculins. Poden tenir de 30 a 40 metres d'alçària (alguns espècimens a la Xina superen els 50m) i una circumferència de fins a 4 metres.  Alguns ginkgos vells produeixen arrels aèries, conegudes com txitxi. El creixement dels txitxis es molt lent, i pot durar centenars d'anys. La seva funció, si es que en tenen, és desconeguda avui dia. Les tiges creixen quasi en angles rectes i són relativament llises amb un color que pot anar del marró al gris.

Fulla del Ginkgo.